Rentadors de Sant Antoni

Els Rentadors de Sant Antoni es construïren per la reivindicació de les dones que havien d’anar a rentar a la bassa de l’Horta Jove, allunyada del poble.

El 1777 es van bastir les basses sense aixopluc i els arribava l’aigua de la Mina de Sant Antoni.

La construcció de cobertes, accessos, bancades i altres millores en el recinte que donava a l’espai major comoditat i eficiència, es poden datar de 1935-1936. El recinte ha vist algunes remodelacions posteriors, adaptades al menor ús del servei, per bé que no han alterat la seva essència.

Conscients de la vàlua patrimonial de l’espai, l’any 2016, els Rentadors de Sant Antoni es van incorporar al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic dins el POUM. Aquest 2022, han estat rehabilitats i convertits en un espai que, a més de conservar la seva funcionalitat, ha de esdevenir punt de trobada i d’interès pedagògic i turístic.

Per aquest espai femení com pocs altres, hi han passat generacions de dones de la vila que, estiu i hivern, amb cossis, paneres i ferrades carregaven roba i estris d’anada i de tornada a casa. Era una tasca domèstica dura i del tot necessària i mai prou reconeguda, ja que aporta salubritat, benestar, bellesa i dignitat als membres de la família. Un espai on les dones es trovaben, parlaven de tot i es posaven al dia en pocs minuts, aquí reien, cantaven i la confidència era propícia de dona a dona.

A Montbrió hi va haver un altre rentador públic al final del C. d’Avall enderrocat l’any 2000.