Centraleta de Telefònica

Comunicar-se per telèfon en altres èpoques era ben diferent d’avui. Desprès d’una breu experiència pionera en què s’instal·là una Centraleta a la Casa de la Vila entre 1896 i 1899, calgué esperar l’any 1928 per a què s’establís la línia telefònica de forma definitiva. El telèfon va suposar una nova forma de comunicació tant per a particulars com per a les indústries, negocis i comerços de la vila. La Centraleta era al núm. 4 del C. Major i estava regentada per Teresina Folch Gran.

Als anys ’40, l’equipament va passar al primer pis del núm. 1 de Av. St. Jordi amb façana al Plaça de la Vila i eren les veus amb accent tivissenc de Pepeta i Mundeta Perelló Santapau qui clavilla amunt i avall feien possible la comunicació telefònica a Montbrió. A partir de 1974 i fins el tancament, el 1978, agafaren el relleu les germanes Pepi i Carme Pedret Dalmau.

Fins ben entrada la dècada dels ’70, la majoria de les famílies no tenien telèfon a casa i calia anar a la centraleta per a trucar i també per a rebre trucades. I si tenien telèfon, calia trucar a la centraleta per a la comunicació externa. Elles també feien el servei de missatgeria.

Tot un ofici exercit amb esperit de servei a la comunitat –24hores/365dies– i amb discreció, dos dels valors més apreciats pels convilatans. Cents d’anècdotes succeïren en aquell petit espai de les centraletes gestionades per dones.